Okzitaniako herri hartan mahats bilketa, passejadas deitzen dutena, gaita edo
antzeko oboen soinua lagun egiten dute; gero musikarien egarria zerekin asetzen
duten pentsa dezakezue...
Mahatsaren "zukua" dastatu aurretik turismo poxi
bat egin dugu herriaren ondoan dagoen Chateau de la Hille gaztelua bisitatzen
(gerlan haur judutarrak hor gorde zituzten alemanen eskuetara erortzen ez uzteko):
Despues conocimos a varios grupos de las distintas culturas
de los Pirineos:
A Fanfarria Transpirinenca (dulzainers, gaiters, acurdionistas,
clarinetistas, percusionistas y dica uno que tañeba o banjo) toz
aragoneses u occitanos. Dos d'os aragoneses arribón con sayas dencima lo
güembro y nos pensamos que yeran travestis...no que te yeran as faldeas
d'as gaitas-cornamusas d'els.
Les aboessaires (jogaires de aboès) occitans nos an suspres
ambe la lora musica tradicionala acompanhada d'una percucion mieitat tamborn
mieitat granda caisha ( aquò que balhèc ideias a Josetxo le nòstre
percucioniste). Ande fèr le ligam entre tot aquel polit monde, Pascale e Peire
qu'èran achi ambe l'acòrdeon diatonic e les lors aboèsses e clarins. Que nos an
meme jogat le carnaval de Lesaka !
Bi kontzertu jo ditugu egunean zehar: bat soto batean
(ardorik ez kasu honetan!) eta beste bat erauntsi etengabeen kontra montatu
zuten karpan:
El Pont d'Arcalís, el grup català que va tocar darrere
nostre en el concert, ens va deixar perplexes amb el so de les tarotes i el
empast que aconsegueixen amb els altres instruments del conjunt; els seu
arranjaments no es queden enderrere. A més a més, varem tenir el gust de poder
parlar una estona amb ells desprès del concert : gent molt agradable. Visca
Catalunya!
Para acabar la fiesta se juntaron todos los músicos
(nosotros no nos sabiámos su repertorio pero para la próximo vez ¡esto está
hecho!) para tocar el baile:
Pour finir
un grand merci à l'organisation et surtout à Laurence (quel Calva!) et Pascale
pour l'accueil chaleureux qu'elles nous ont offert.
